Hans Frank (1900-1946) va entrar a l'exèrcit alemany als disset anys i va lluitar a la Primera Guerra Mundial. L'any 1923 es va fer membre de l'NSDAP i durant la dècada de 1920 va treballar d'advocat per al partit. L'any 1934 el van nomenar ministre del Reich. Va tenir un paper destacat en la reescriptura del sistema jurídic alemany. Durant la Segona Guerra Mundial el van nomenar governador general dels territoris polonesos ocupats que no formaven part integral d'Alemanya. Una de les responsabilitats d'aquest càrrec era reunir la població jueva en guetos i proporcionar treballadors forçats polonesos a la indústria de la guerra alemanya. Al territori que Frank administrava hi havia quatre dels sis camps d'extermini alemanys, però ell va negar qualsevol implicació. Quan l'exèrcit soviètic va entrar a Polònia, Frank va fugir. El van atrapar i va intentar suïcidar-se dues vegades. Frank va ser un dels pocs acusats que va expressar penediment davant del tribunal militar de Nuremberg. Mentre esperava la seva execució, va escriure les seves memòries. Tenia cinc fills i va morir penjat el 16 d'octubre de 1946.