Joseph Goebbels (1897-1945) va néixer en una família catòlica pobra. Durant la Primera Guerra Mundial no el van acceptar a l'exèrcit a causa d'un peu esguerrat. Va estudiar filosofia i lletres. Volia ser escriptor però no va trobar editors disposats a publicar-lo, i tampoc no va tenir fortuna com a periodista. L'any 1932 va conèixer Hitler, que el va impressionar molt. Es va fer membre de l'NSDAP i va posar el talent retòric al servei de la propaganda nazi. Va abandonar la fe catòlica i es va prendre el nacionalsocialisme com la seva nova religió. L'any 1933, després de l'ascens de Hitler al poder, es va convertir en Ministre de Propaganda i Il·lustració Popular. Com a tal, cada cop va tenir més poder, i al final va acabar controlant tots els mitjans de comunicació: premsa, ràdio, cinema i art. No tenia inconvenient a fer servir les mentides més vils per aconseguir el seu objectiu: donava per fer que la gent es creuria les mentides si les sentia prou sovint, i que com més grossa fos la mentida, més gent se la creuria. Es va convertir en un dels col·laboradors més propers a Hitler. Va manar cremar tots els llibres no germànics. També va ser el responsable del culte personal a Hitler. Ara bé, la seva gran admiració per Hitler no era mútua; a Hitler li agradava molt més la dona de Goebbels, Magda Goebbels, mare de sis fills, a qui Hitler anomenava "mare de la pàtria". Cap al final de la guerra, Goebbels va aconseguir convèncer Hitler de quedar-se a Berlín per treballar en la formació del seu mite. Just abans de suïcidar-se, Hitler va nomenar Goebbels el seu hereu, però ell s'hi va negar. Joseph i Magda Goebbels van matar primer els seus sis fills i després es van suïcidar. En la nota que va deixar, Goebbels va escriure: "El Führer m'ha ordenat que, si la defensa de la capital del Reich fracassa, abandoni Berlín i dirigeixi un govern nomenat per ell. Per primera vegada a la meva vida, he de rebutjar categòricament una ordre del Führer. La meva dona i els meus fills em fan costat en aquesta negativa. Si no, (...) durant la resta de la meva vida em sentiria un desertor sense honor i un canalla qualsevol que amb el respecte per si mateix també perdria el respecte del seu poble, cosa que hauria de ser una condició per poder continuar servint al futur de la nació alemanya i l'Imperi Alemany."