El genocidi és un crim del dret internacional que l'Assemblea General de les Nacions Unides descriu com "la negació del dret a existir a tot un grup humà". Les Nacions Unides van aprovar l'any 1948 la Convenció per a la Prevenció i Sanció del Delicte de Genocidi en la qual confirmaven que el genocidi és un crim internacional i es comprometien a evitar-lo i castigar-lo. L'article 2 d'aquesta convenció defineix el genocidi com “qualsevol dels actes esmentats a continuació, perpetrats amb la intenció de destruir, total o parcialment, un grup nacional, ètnic, racial o religiós: assassinat de membres del grup; lesió greu a la integritat física o mental dels membres del grup; sotmetiment deliberat del grup a condicions d'existència que no poden sinó provocar la seva destrucció física, total o parcial; mesures destinades a impedir els naixements al si del grup; trasllat forçós de nens del grup a un altre grup. ”
L'investigador Gregory H. Stanton distingeix deu fases en el genocidi.
1. Classificació: En totes les societats es distribueix gent en grups contínuament (joves/vells, home/dona...). Això crea ordre en el nostre entorn. De vegades una classificació s'aplica tan estrictament que condueix a una separació entre "nosaltres" i "ells".
2. Simbolització: No només distribuïm el nostre entorn en grups, sinó que els assignem noms i símbols (matrícules, roba, etc.). Ho fem tant amb els nostres grups com amb els altres.
3. Discriminació: La classificació i la simbolització es tornen problemàtics si esdevenen una base per a la discriminació, és a dir, que un grup exclou sistemàticament l'altre de drets socials i oportunitats.
4. Deshumanització En una fase posterior, es deshumanitza simbòlicament les persones en tant que (presumptes) membres d'un grup. En l'ús del llenguatge i les imatges, se'ls compara amb animals perjudicials, plagues, insectes o malalties.
5. Organització: El genocidi no és un esdeveniment sobtat ni espontani. Al contrari, va lligat a una organització amb una finalitat precisa a llarg termini, sovint fins i tot duta a terme per l'estat.
6. Polarització: Gràcies a campanyes dirigides, a l'ús de propaganda i a legislació discriminatòria, els grups queden enfrontats activament.
7. Preparació: Es prepara la "solució final" definitiva. S'utilitza retòrica que incita a l'odi i es posen en marxa mesures per permetre l'extermini a la pràctica.
8. Persecució: Es persegueix activament els membres del grup víctima. Aquesta persecució pot tenir la forma de tortura, empresonament, privar de menjar, etc.
9. Extermini: Els membres d'un grup intenten exterminar totalment a l'altre. Això es produeix mitjançant matances massives i dirigides, violacions, esterilitzacions, segrestos, etc. Tampoc no se'n salva el seu patrimoni.
10. Negació: Aquesta és la darrera fase i sempre segueix l'extermini. Els genocides destrueixen els cossos i les proves materials, i amenacen els testimonis. Sovint es culpabilitza el grup víctima.
Podem reconèixer fàcilment aquestes fases en el procés d'extermini dels jueus, però els mecanismes de "classificació", "simbolització" i "discriminació" també funcionen en contextos quotidians. L'esquema demostra que identificar i classificar els altres pot conduir a tota mena de formes de discriminació, exclusió i violència. Els darrers anys, l'anonimitat d'Internet i dels mitjans socials han contribuït, sense cap dubte, a fer que l'ús del llenguatge sigui més explícit, aspre i dur.
A banda de l'extermini dels jueus per part dels nazis, els genocidis més importants del segle XX són els següents:
- el genocidi de Namíbia: entre 1904 i 1907 els colonitzadors alemanys van intentar exterminar les tribus Herero i Nama de Namíbia. Van morir unes 80.000 persones en combat o a causa de les deplorables condicions de vida dels camps de concentració a què les van traslladar. Sovint s'ha fet notar que aquí Alemanya va acumular experiències que més endavant posaria en pràctica contra els jueus. L'any 2004, el govern alemany va reconèixer aquests fets com a genocidi.
- el genocidi armeni: durant la Primera Guerra Mundial, a l'Imperi Otomà van morir molts armenis com a conseqüència d'assassinats directes i deportacions forçoses. Les estimacions varien entre 500.000 i 1.500.00 persones. Malgrat tot, el govern turc actual assegura que no va haver-hi cap genocidi, sinó que els morts van ser víctimes d'una guerra civil, fams i altres problemes, i s'estimen més parlar de "qüestió armènia". Recentment alguns països, com ara Bèlgica, han reconegut oficialment el genocidi armeni, cosa que més d'un cop ha provocat tensions diplomàtiques amb Turquia.
- l'Holodomor: S'acusa a Stalin d'haver provocat conscientment una gran fam a Ucraïna, el Caucas Nord, la Regió del Volga, els Urals del sud, Sibèria Occidental i Kazakhstan per ampliar obligatòriament la col·lectivització forçosa a tota la població de la Unió Soviètica. Això va provocar la mort de molts milions de persones a principis dels anys trenta.
- el genocidi de Cambodja: sota l'autoritat dels khmers rojos dirigits per Pol Pot es van assassinar entre dos i tres milions de persones, entre els quals hi havia grups d'ideologia sospitosa, minories ètniques, antics funcionaris, monjos budistes, intel·lectuals i refugiats.
- el genocidi de Srebrenica: durant la guerra de Iugoslàvia van produir-se crims de guerra en diferents llocs. Un d'ells va ser la Matança de Srebrenica, en la qual foren assassinats aproximadament 8.000 nois i homes de la regió. Aquests assassinats van tenir lloc l'11 de juliol de 1995 i els dies posteriors, després que les tropes sèrbies de Bòsnia s'haguessin apoderat de l'enclavament protegit per cascos blaus holandesos. El 26 de febrer de 2007, el Tribunal Internacional de la Haia va descriure el bany de sang de Srebrenica de juliol de 1995 com a genocidi.
- el genocidi de Ruanda: l'any 1994 es va desencadenar a Ruanda una guerra civil ferotge, i els anys 1993 i 1999 va passar el mateix a Burundi. La de Ruanda de 1994 va acabar desencadenant en un genocidi durant el qual en un període d'uns 3 mesos 800.000 tutsis i hutus moderats foren assassinats sistemàticament per part de l'exèrcit ruandès i de milícies Hutu (com ara l' Interahamwe). El 16 de juny de 2006 aquest genocidi també fou reconegut oficialment per la comissió d'apel·lació del Tribunal de Ruanda.
El genocidi és un terme jurídic que de vegades es fa servir de manera impròpia. Per exemple, alguns historiadors parlen de genocidi per referir-se a les accions cruels que es van viure al Congo durant el regnat del rei Leopold II de Bèlgica, però altres historiadors no hi estan d'acord. Fos com fos, milions de congolesos van ser víctimes d'explotació i maltractes, i van morir en condicions deplorables. L'"aventura" de Leopold II va ser una de les grans catàstrofes humanitàries de principis del segle XX, i una de les variants de colonialisme més inadmissibles. Si mirem al passat, trobem altres esdeveniments que són anomenats genocidi amb freqüència, com ara la lluita contra els indis a Amèrica del Nord i del Sud.