“Mirant enrere, m'adono que una vida basada en la obediència i en complir ordres és una vida molt còmoda. Viure d'aquesta manera redueix al mínim la necessitat de pensar per tu mateix.”
“Per a mi, obeir una ordre era el més important. Potser és a la naturalesa dels alemanys.”
Otto Adolf Eichmann, Jeruzalem — 1962
Els processos de Nuremberg van ser els processos penals que van tenir lloc després de la Segona Guerra Mundial a la ciutat alemanya de Nuremberg. Nuremberg havia estat la ciutat en què el partit nazi havia celebrat les reunions més multitudinàries els anys trenta. A més, va ser on els nazis van publicar les seves infames lleis racials l'any 1935. El procés de Nuremberg més famós va ser contra 22 líders del règim nazi durant la Segona Guerra Mundial. El procés va començar el 20 de novembre de 1945 i va durar fins a l'1 d'octubre de 1946, quan es va dictar la sentència. Actualment el Tribunal de Nuremberg se sol considerar un important punt de partida del dret penal internacional.
Eichmann va ser jutjat per un tribunal a Jerusalem el 1961. El principal argument que va fer servir per a la seva defensa davant del tribunal de guerra va ser la seva obediència, el fet que executava el que li manaven sense fer preguntes. Això va portar la filòsofa Hannah Arendt a escriure la seva formulació de la banalitat del mal, que s'ha fet famosa. Aquí, el mal no s'encarnava en una persona monstruosa i repugnant, sinó en un funcionari mediocre que hauria passat desapercebut. Arendt va rebre moltes crítiques; molta gent no podia suportar la idea que aquest home fos un home "normal" com qualsevol de nosaltres.
Des de la Segona Guerra Mundial, el concepte "crims contra la humanitat" ha jugat un paper destacat en la política internacional, per exemple per justificar intervencions militars en missions de pau, per jutjar a determinats caps de govern, per crear noves institucions com el Tribunal Internacional o per justificar l'existència de moltes ONGs. El concepte es fa servir sovint lligat al de "drets humans", però cadascun d'ells té la seva pròpia història. Per anar a l'origen del discurs dels drets humans hem de retrocedir fins a la Il·lustració, la Revolució Francesa i la Revolució Americana. Els drets humans estan estretament lligats amb una tradició de declaracions i d'institucions polítiques i jurídiques internacionals. El concepte de "crims contra la humanitat", en canvi, té una història molt més curta. Es va utilitzar per primera vegada en aquest sentit durant el tribunal militar internacional de Nuremberg (1945-1949) com una nova categoria jurídica per descriure els crims nazis.
Al llarg de les darreres dècades, el terme jurídic "crim contra la humanitat" ha tingut un gran impacte en la política mundial i la seva avaluació, fins i tot d'una manera que va més enllà de l'àmbit jurídic. L'aparició recent de noves institucions com les comissions per a la veritat i la reconciliació d'Amèrica Llatina i Sud-àfrica són exemples de la manera en què el concepte "crims contra la humanitat" supera l'àmbit jurídic. Des de principis dels anys 70, diversos estats han intentat passar a sistemes judiciaris democràtics. Una de les principals qüestions a què s'enfronten aquestes societats arrasades és com aconseguir que els diversos grups puguin tornar a conviure plegats després d'anys de conflicte intens. Alguns exemples demostren que pot ser una alternativa acceptable al processament, encara que és lícit que ens preguntem si d'aquesta manera es fa realment justícia a les víctimes. Un altre desenvolupament és l'auge a tot el món d'un "teatre del penediment i el perdó" (Jacques Derrida): el ritual en què líders mundials, polítics i comunitats religioses expressen penediment sobre "crims contra la humanitat" històrics i en què la humanitat, doncs, s'autoinculpa i es perdona a si mateixa.