Chapter 1/15: Els jueus són la desgràcia d'Alemanya
“Die Juden sind unser Unglück!”
Heinrich Von Treitschke — 1879
El lema del diari Der Stürmer, fundat per Julius Streicher l'any 1923, era “Die Juden sind unser Unglück!” (els jueus són la nostra desgràcia). La tirada va créixer ràpidament: de 27.000 exemplars l'any 1927 a 480.000 el 1935. A més, molta gent llegia Der Stürmer penjat en els anomenats Stürmer-Kasten.
Els jueus no s'adaptaran mai
A finals del segle XIX, els jueus alemanys es trobaven en una situació precària i difícil. Els ideals de la Il·lustració i el desenvolupament de la burgesia havien generat possibilitats d'emancipació intel·lectual i integració social mai vistes fins aleshores, però a la pràctica, els jueus no sempre eren tractats com a iguals: sovint, convertir-se al cristianisme era el preu que havien de pagar per millorar la seva posició. El seu destí continuava estant molt lligat a la conjuntura econòmica: després de la crisi financera de 1873, va tornar a produir-se un període d'opressió. Es van crear clubs d'exaltació de la raça ària i els déus germànics, en una mística racial antisemita i xenòfoba.
Alguns partits polítics també van argumentar que els jueus no s'adaptarien mai a Alemanya, encara que no van aconseguir aturar-ne l'emancipació. A més, es va generar un antisemitisme que apel·lava a teories biològiques pseudocientífiques i assegurava que els jueus són una raça degenerada amb la qual cal evitar qualsevol barreja. Malgrat això, els jueus van fer una gran aportació a la vida social, intel·lectual i artística d'Alemanya.
Per què justament els jueus?
Der ewige Jude (El jueu etern) és una pel·lícula de propaganda nacionalsocialista dirigida per Fritz Hippler el 1940. Es tracta d'una cinta obertament antisemita que actualment està prohibida a Alemanya. Aquest és un dels molts pòsters de cinema.
L'antisemitisme és la discriminació dels jueus per la seva etnicitat, el seu origen o la seva religió. Al llarg de la història d'Europa, l'antisemitisme s'ha expressat de moltes maneres: des de prejudicis i difamacions a impostos suplementaris i exclusió, passant per expulsions, persecucions i extermini. L'antisemitisme més antic va aparèixer arran de diferències teològiques entre els rabins i els pares de l'Església. Els jueus eren considerats els "assassins de Déu", perquè havien fet crucificar Jesús. Els jueus que no volien convertir-se al cristianisme eren "cecs" que no volien reconèixer Jesús com el Salvador, cosa que amb freqüència desembocava en violència. A principis de la Primera Croada, l'any 1096, els camperols van cometre matances de jueus a diverses ciutats alemanyes. Altres exemples de violència antisemita són l'expulsió dels jueus d'Anglaterra l'any 1290, els assassinats de jueus espanyols l'any 1391, les persecucions dutes a terme per la Inquisició, l'expulsió dels jueus d'Espanya i Portugal l'any 1492 i els pogroms russos del segle XIX.
Encara que originalment l'antisemitisme tenia un caràcter purament religiós, a l'Edat Mitjana se li va sumar un argument econòmic. Com que hi havia moltes professions que els jueus de l'Europa medieval no podien exercir, es van refugiar en àmbits com el comerç (internacional), la talla de diamants i els serveis financers. D'aquí va sortir el prejudici que els jueus eren garrepes, rics i cada cop més avariciosos. Però al costat d'un petit percentatge de jueus rics, hi havia un gran nombre de jueus que vivien en pobresa generació rere generació. La banca i el comerç van anar adquirint un lloc cada cop més important en la societat, fins que el segle XIX, el segle del colonialisme i dels grans projectes ferroviaris i navals, la influència de les institucions financeres va arribar al seu punt àlgid. No és cap casualitat que en aquell moment l'antisemitisme també rebés una empenta que seria decisiva per a l'extermini dels jueus el segle XX.
Pòster de l'exposició TRAITOR! Spies, Lies and Justice Denied: The Dreyfus Affair- The Maltz Museum of Jewish heritage, Beachwood, Ohio (Estats Units).
En el sistema jurídic europeu, els jueus eren considerats estrangers. Patien discriminacions i se'ls aplicaven penes més greus que als cristians. Sovint es convertien en el de cap de turc. L'acusació falsa d'espionatge a favor d'Alemanya contra l'oficial francojueu Alfred Dreyfus (1859-1935) és un famós exemple d'antisemitisme de finals del segle XIX.
L'antisemitisme cultural, al seu torn, acusava els jueus d'aïllar-se expressament de la societat en què vivien. L'odi als jueus també s'expressava com un fenomen sociopolític. Són famosos els infames Protocols dels savis de Sió, un relat fictici d'una reunió de líders jueus que hauria tingut lloc l'any 1897 a Basilea, en què s'hauria parlat de posar fi a la civilització cristiana i substituir-la per una supremacia mundial jueva. Al llarg del segle XX, diferents moviments antisemites d'Alemanya, Europa de l'Est, els Estats Units i diversos països àrabs van utilitzar els Protocols per justificar mesures antisemites.
Cap a finals del segle XIX es va desenvolupar una motivació biològica de l'antisemitisme basada en una teoria racial pseudocientífica que defensava que els jueus eren una raça degenerada i indigna. El nacionalsocialisme (el nazisme) es va inspirar en aquesta teoria racial.
Antisemitisme actual
Saint Michaels’s Media, fundat pel periodista ultracatòlic americà Gary Michael Voris, produeix i difon vídeos religiosos mitjançant el lloc web ChurchMilitant.com.
Després de la caiguda definitiva de l'Alemanya nazi i que els mitjans de comunicació mostressin a bastament l'Holocaust, semblava que també desapareixeria l'antisemitisme. Però no va ser així. Els recels contra els jueus van continuar, no només a Europa i Amèrica, sinó també a Orient Mitjà i al nord d'Àfrica. La fundació de l'estat d'Israel l'any 1948, que el món àrab-islàmic es va prendre com una humiliació, i l'ocupació i colonització dels territoris palestins juguen un paper important en l'antisemitisme àrab. A més, de vegades es confonen l'antisemitisme (odi als jueus) i l'antisionisme (resistència contra l'estat jueu). La idea que molts esdeveniments són el resultat d'un complot jueu encara existeix en alguns cercles: per exemple, s'acusa el Mossad (els serveis secrets israelians) de l'atemptat a les Torres Bessones de Nova York de l'11 de setembre de 2001, o s'assegura que els jueus n'estaven al corrent, etc. Un exemple molt eloqüent de l'antisemitisme actual és la crida al boicot dels productes jueus que mostrem més avall i que procedeix d'un lloc web d'extrema dreta. Aquí l'antisemitisme conviu amb el racisme i l'homofòbia. Apareixen tots els clixés i estereotips de l'antisemitisme nazi: poder financer, complot mundial, assassinat, violació i malaltia. "Encara que no disposem de l'enorme poder econòmic del judaisme organitzat ni les seves connexions internacionals, el mínim que podem fer és boicotejar-los activament. Això és la nostra obligació moral. Cada cafè a Starbucks pot finançar una bala de l'IDF. Cada pintaungles d'Estee Lauder pot provocar que negres sidosos violin els teus fills (el president del WJC, Lauder, va orquestrar l'arrest de la cúpula d'Alba Daurada). Cada pel·lícula de Hollywood per la qual pagues obre les portes a les hordes i l'homosexualisme a les escoles." (WJC = World Jewish Congress; IDF = Israeli Defense Forces)