Chapter 9/15: Els jueus han d'abandonar el país

“Només puc esperar que l'altre món, el que sent una simpatia tan profunda per aquests criminals, almenys serà prou generós per convertir aquesta simpatia en ajuda pràctica. Nosaltres, per part nostra, ens oferim a posar aquests criminals a la disposició d'aquests països, si cal en vaixells de luxe, això tant me fa.”

Adolf Hitler — 1938
Conferència d'Evian, 1938

La conferència de l'última oportunitat

Les lleis de Nuremberg converteixen els alemanys jueus en refugiats apàtrides al seu propi país. L'any 1938, gairebé mig milió de jueus va fugir d'Alemanya. Després de l'Anschluss d'Àustria, el març de 1938, 200.000 jueus més van quedar reduïts a refugiats apàtrides. Alarmat davant de l'auge de l'antisemitisme a Alemanya i del flux creixent de refugiats jueus, el president americà Roosevelt va convocar una conferència a Evian (França) el juliol de 1938. Es va demanar als 32 països participants que augmentessin voluntàriament la seva quota d'immigrants. Per a la comunitat jueva, aquesta conferència era l'última oportunitat, i van posar totes les seves esperances en la generositat d'Europa. Per a Hitler, la simpatia europea envers els jueus també seria positiva: una manera ben barata d'aconseguir que Alemanya fos Judenfrei.

Europa està plena

Conferència d'Evian, 1938

Durant la conferència va quedar clar de seguida que no hi havia cap país disposat a incrementar voluntàriament la seva quota. Gran Bretanya va afirmar que el país ja estava "ple" i que tenien un atur tan alt que no podien absorbir més refugiats. Entre 1938 i 1040, Gran Bretanya va acollir aproximadament 15.000 jueus. Els britànics van deixar entreveure l'opció d'enviar un nombre limitat de refugiats a l'est d'Àfrica. Els francesos també van afirmar rotundament que havien arribat a "un punt extrem de saturació pel que fa a admissió de refugiats". El representant australià va arribar a dir explícitament: “com que no tenim cap problema racial, no en volem importar un.” Els Estats Units tampoc van augmentar substancialment la seva quota. La major part de països van deixar entreveure que no podien admetre més refugiats a causa de la gran depressió, de la qual encara s'estaven recuperant. L'únic país que es va oferir realment a acollir refugiats va ser la República Dominicana, encara que a canvi de molts diners. Durant la conferència també es va crear, com s'havia planificat, una organització anomenada Intergovernmental Committee on Refugees, l'objectiu de la qual era ajudar en el desenvolupament dels països que acollien refugiats. Però a causa de la falta d'autoritat i sobretot de suports financers, aquest comitè no podia fer gaire res. A posteriori, la negativa de la comunitat internacional a acollir més refugiats jueus és una deshonra moral del món lliure. L'any 1979 Walter Mondale, vicepresident de les Nacions Unides, ho va expressar amb aquestes paraules: "A Evian s'hi jugaven vides humanes, i la decència i el respecte que el món civilitzat pot sentir per si mateix. Si aquell dia cada país present a Evian hagués acceptat admetre 17.000 jueus de cop, es podrien haver salvat tots els jueus del Reich. Com va escriure un observador americà, "trenca el cor pensant en els (...) éssers humans desesperats (...) esperant amb tensió a veure què passa a Evian. Però la pregunta que ens plantegen no és només humanitària (...), és una prova de civilització." Clarament, el món no va superar la prova.

Parlament Europeu

I avui dia, supera la prova de civilització, Europa?

Ara Europa tampoc no reacciona com un bloc, i menys encara amb generositat, davant l'arribada de refugiats d'Orient Mitjà. Alguns països es neguen a acollir refugiats, o només en volen un nombre molt limitat. Altres països construeixen murs i defenses a les seves fronteres nacionals, o volen embargar les possessions dels refugiats quan entren al país. És alarmant i sovint xocant l'ús que es fa del llenguatge en referència als refugiats, no només a les xarxes socials, sinó també en les comunicacions oficials d'alguns líders governamentals europeus. En lloc de víctimes de violència de guerra o de catàstrofes econòmiques, cada cop més els refugiats són vistos com una amenaça i un perill per a Europa. Europa hauria d'oferir ajuda a les víctimes, però en lloc d'això es presenta a si mateixa com una víctima. En aquest moment, només supera la prova de civilització l'Alemanya d'Angela Merkel, perquè es nega a tancar les fronteres i hores d'ara ja ha acollit un milió de refugiats.

Continuar llegint