“Voldria desenvolupar-vos un parell d'idees sobre el tema de l'homosexualitat. Hi ha homosexuals que adopten la postura que el que fan és cosa seva, un tema estrictament privat; però el que forma part de l'esfera sexual no és un afer privat de l'individu, sinó que representa la vida i la mort de la nació, representa poder mundial...”
Heinrich Himmler — 1937
Els nazis no només consideraven els jueus un grup indesitjable (i perillós per a la nació), sinó que també van fer la vida difícil als homosexuals. El 23 de febrer de 1933 Hermann Göring va manar tancar tots els locals que "es fan servir per promoure la immoralitat", i en concret els que serveixen de lloc de trobada per a "cercles que fomenten els aparellaments contranatura". Només van quedar oberts un grapat de locals per poder continuar controlant el sector homosexual. L'any 1934 es va crear un departament especial de la Gestapo que s'ocupava de perseguir homosexuals. Dos anys més tard va arribar l'ordre de Heinrich Himmler de crear un institut dependent del Ministeri "per combatre l'homosexualitat i l'avortament". Els nacionalsocialistes creuen que els aris són els übermenschen i que s'han de reproduir al més ràpidament possible. Per això es prohibeix el sexe no reproductiu, especialment la sodomia i la masturbació. Per homosexualitat hem d'entendre, sobretot, l'homosexualitat masculina: el nazisme no va promulgar cap llei contra les lesbianes. Inicialment, els homes homosexuals no tenen el mateix destí que els jueus i els gitanos, perquè se'ls considera membres de la raça ària. Només s'envia als camps de concentració als que es neguen a conformar-se a les normes socials i sexuals. Perquè se'ls pugui reconèixer, estan obligats a portar un triangle rosa.
En les primeres dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial no es va prestar cap atenció als homosexuals perseguits. Això no va canviar fins a finals dels anys seixanta, quan grups d'estudiants van començar a cridar l'atenció sobre la situació dels homosexuals d'una manera més patent i radical. Per a fer-ho van utilitzar el triangle rosa, per recordar la persecució nazi i buscar la confrontació amb els heterosexuals. Els anys noranta va arribar a Europa la bandera de l'arc de sant Martí, que avui dia ha substituït en gran mesura el triangle rosa com a símbol internacional de la comunitat homosexual.
Al llarg de la història, els homosexuals han estat maltractats, castigats i fins i tot ajusticiats, especialment per motius religiosos: tant els textos sagrats del judaisme com del cristianisme i l'islam es posicionen negativament respecte de l'homosexualitat, perquè interpreten que Déu ha creat l'home i la dona, i que aquests són els únics que poden mantenir relacions en el si del matrimoni. Durant molt de temps (i en alguns contextos, encara ara), l'homosexualitat es va considerar una malaltia que es podia curar amb l'enfocament adequat A Europa Occidental i als Estats Units, els homosexuals s'han pogut emancipar després d'una llarga lluita que encara no s'ha guanyat del tot. A més de molts prejudicis, encara existeixen desigualtats legals. L'església catòlica alterna una certa tolerància amb condemnes ortodoxes. El matrimoni homosexual encara no es reconeix oficialment a tot arreu, i encara menys la possibilitat que les parelles homosexuals (homes o dones) adoptin criatures. Als països no occidentals, els homosexuals encara s'enfronten a molts obstacles, prejudicis, i violència verbal i de vegades fins i tot física. Rússia n'és un exemple. En aquest país, l'homosexualitat es va descriminalitzar l'any 1917, però la van tornar a criminalitzar el 1933. Va tornar a estar permesa des de 1993, però el 2013 es va adoptar una llei que a la pràctica significa que parlar sobre homosexualitat en presència d'un menor és punible, com també ho és exhibir públicament elements que remeten a la comunitat holebi (com ara la bandera gai), fins i tot si ho fa un estranger. Als països àrabs i a molts països africans l'homosexualitat no només és un tabú, sinó també un delicte greu que pot rebre càstigs molt durs. El motiu més important és l'extremisme religiós (islàmic i cristià). A nivell mundial, encara queda molt camí per recórrer.