La Conferència d'Evian del juliol de 1938 va deixar clar de seguida que la comunitat internacional no tenia gaires ganes d'acollir els jueus alemanys. Com que l'objectiu explícit de Hitler era netejar Alemanya de jueus, va haver de buscar altres estratègies. Per accelerar l'emigració de jueus, el 18 d'octubre de 1938 va donar l'ordre d'expulsar del país 12.000 jueus polonesoalemanys. Disposaven d'una nit per sortir d'Alemanya i només es podien endur una sola maleta. Les seves possessions van ser embargades pels nazis o saquejades pels veïns. A la frontera polonesa van permetre l'entrada de 4.000 jueus; la resta va haver d'esperar i va quedar exposada a privacions i violència. El 7 de novembre de 1938, Herschel Grynzpan, de disset anys, que en aquell moment s'estava il·legalment a París a casa del seu oncle, va descobrir que la seva família d'Alemanya estava sofrint una deportació brutal, es va dirigir a l'ambaixada alemanya i va matar d'un tret un diplomàtic alemany. Per a Joseph Goebbels, ministre de propaganda, va ser la situació ideal per iniciar accions radicals contra els jueus. El vuit de novembre es van prohibir amb efecte immediat tots els diaris i revistes jueus. El mateix dia es va fer saber que els nens jueus ja no serien acceptats a les escoles alemanyes, i que totes les activitats culturals jueves quedaven anul·lades indefinidament. L'acció va culminar amb la violenta nit dels vidres trencats (del 9 al 10 de desembre), en què jueus de tota Alemanya van patir atacs. Es va calar foc a entre mil i dues mil sinagogues, i aproximadament 7.500 empreses i botigues jueves van ser destruïdes i incendiades. També van patir atacs les escoles, hospitals i cementiris jueus. Els bombers van rebre l'ordre de no intervenir. Aquella nit van morir uns quatre-cents jueus.