Chapter 10/15: Tots els jueus són assassins

“Cal que us digui de quina raça era el porc brut que ha comès aquest crim tan vil? (…) No només Herschel Grynszpan, sinó tots els jueus són responsables de la mort d'un diplomàtic alemany.”

Joseph Goebbels — 1938
El magatzem jueu Kaufhaus Heinrich Uhlfehlder GmbH de Munic, nit dels vidres trencats, 9 de novembre de 1938

Explicació

La Conferència d'Evian del juliol de 1938 va deixar clar de seguida que la comunitat internacional no tenia gaires ganes d'acollir els jueus alemanys. Com que l'objectiu explícit de Hitler era netejar Alemanya de jueus, va haver de buscar altres estratègies. Per accelerar l'emigració de jueus, el 18 d'octubre de 1938 va donar l'ordre d'expulsar del país 12.000 jueus polonesoalemanys. Disposaven d'una nit per sortir d'Alemanya i només es podien endur una sola maleta. Les seves possessions van ser embargades pels nazis o saquejades pels veïns. A la frontera polonesa van permetre l'entrada de 4.000 jueus; la resta va haver d'esperar i va quedar exposada a privacions i violència. El 7 de novembre de 1938, Herschel Grynzpan, de disset anys, que en aquell moment s'estava il·legalment a París a casa del seu oncle, va descobrir que la seva família d'Alemanya estava sofrint una deportació brutal, es va dirigir a l'ambaixada alemanya i va matar d'un tret un diplomàtic alemany. Per a Joseph Goebbels, ministre de propaganda, va ser la situació ideal per iniciar accions radicals contra els jueus. El vuit de novembre es van prohibir amb efecte immediat tots els diaris i revistes jueus. El mateix dia es va fer saber que els nens jueus ja no serien acceptats a les escoles alemanyes, i que totes les activitats culturals jueves quedaven anul·lades indefinidament. L'acció va culminar amb la violenta nit dels vidres trencats (del 9 al 10 de desembre), en què jueus de tota Alemanya van patir atacs. Es va calar foc a entre mil i dues mil sinagogues, i aproximadament 7.500 empreses i botigues jueves van ser destruïdes i incendiades. També van patir atacs les escoles, hospitals i cementiris jueus. Els bombers van rebre l'ordre de no intervenir. Aquella nit van morir uns quatre-cents jueus.

Pogrom

Maltracte a un jueu, Rússia

Amb la Nit dels vidres trencats es va iniciar la violència sistemàtica contra els jueus alemanys. Com que ara ja pràcticament havien perdut tots els seus drets, amb prou feines tenien protecció jurídica (o no en tenien en absolut). Els jueus han patit una llarga llista de pogroms. Un pogrom és un atac violent contra els jueus amb l'objectiu de destruir-los les cases, empreses o centres religiosos. Sovint els pogroms anaven acompanyats de violència física i fins i tot d'assassinats amb la intenció d'intimidar els jueus, expulsar-los o obligar-los a assimilar-se. A l'Edat Mitjana ja s'organitzaven pogroms a l'Europa cristiana, i als territoris islàmics del nord d'Àfrica i Orient Mitjà. Després de la gran epidèmia de pesta de mitjan segle XIV (la pesta negra), va haver-hi pogroms a grans parts d'Europa i molts jueus van fugir cap a Europa de l'est. Va ser el començament de les grans comunitats jueves de Polònia, Ucraïna i Rússia, que els nazis destruirien més endavant. De vegades el govern trobava que els pogroms eren una bona vàlvula d'escapament per al poble, que així es distreia de la mala situació econòmica. Un exemple famós són els pogroms que van tenir lloc entre 1893-1894 i 1904-1905 a la Rússia tsarista i en els que van morir uns quants milers de jueus. Per por a més violència, centenars de milers de jueus van emigrar als Estats Units. Més sagnants encara van ser les persecucions de jueus que va dur a terme durant la guerra civil russa (1917-1922) al sud de Rússia i a Ucraïna l'exèrcit blanc, en què va haver moltes desenes de milers de víctimes.

Supervivents de la matança de Dong Xoai, sud de Vietnam, 1971

La paraula "pogrom" es fa servir cada cop més sovint amb un sentit més ampli per fer referència a tots els actes de violència amb una dimensió ètnica clara. Alguns exemples en són la persecució dels armenis a l'Imperi Otomà, les neteges ètniques als països de l'antiga Iugoslàvia, les persecucions de musulmans i sikh a l'Índia, les persecucions de xinesos a Vietnam, Cambodja, Laos, Indonèsia, Malàisia i Tailàndia, i la persecució de tutsis per part dels hutus a Rwanda. A principis de desembre de 2008 el primer ministre israelià del moment, Ehud Olmert, va fer servir el terme per referir-se a la violència que els jueus religiosos cometien contra la població àrab de Cisjordània per mostrar el seu desacord amb un desallotjament.