El procés de globalització se sol associar amb una dinàmica de desaparició de les fronteres i mobilitat creixent. Però en realitat, la globalització no només treu fronteres, sinó que en crea de noves. La globalització va rebre un impuls definitiu amb la caiguda del Mur de Berlín i la fi de la Guerra Freda; però al mateix temps, no hi ha dubte que en les darreres dècades s'han creat murs nous: el mur entre Israel i els palestins, entre Mèxic i els Estats Units, entre Europa i Marroc. La inclusió/exclusió es produeix a molts nivells, segons el sociòleg Manuel Castells: "S'accentua el desenvolupament desigual, aquest cop no només entre nord i sud, sinó entre els segments i territoris dinàmics de la societat de tot arreu del món, i els segments que corren el perill de tornar-se irrellevants des de la perspectiva de la lògica del sistema. En efecte, observem l'alliberament paral·lel de les formidables forces productives de la revolució informacional i la consolidació dels forats negres de misèria humana a l'economia global, tant si és a Burkina Faso, South Bronx, Kamagasaki, Chiapas o La Courneuve." Els disturbis de Los Angeles (1992), París (2005) i Londres (2011) ens han mostrat que allò que s'exclou i reprimeix torna en forma de frustració, violència i destrucció. El banlieue (suburbi, en francès) es converteix, literalment, en un lieu du ban, un lloc de desterrament i expulsió.
