Jueu a Worms amb el cercle groc obligatori per a jueus sobre la capa (segle XVI).

Al món islàmic ja es distingia entre creients i minories religioses mitjançant la indumentària des del segle VIII. Per exemple, durant molt de temps els cristians egipcis van estar obligats a portar una túnica especial (túnica negra amb turbant blau o negre). A l'Europa medieval, durant el Concili del Laterà IV de 1215, durant el papat d'Innocenci III, es va determinar que jueus i sarraïns (musulmans) havien de portar roba que permetés distingir-los. Els historiadors no es posen d'acord sobre si això ho van introduir a Europa els croats o si va entrar per Sicília, que va ser musulmana molt de temps. La manera concreta de fer-ho depenia de les autoritats locals. En les dècades següents, papes i concilis van repetir aquesta postura fins a 29 vegades. L'any 1218, Enric III d'Anglaterra va determinar que els jueus havien de portar alguna cosa que els identifiqués, mentre que Frederic II de Sicília va decretar l'any 1221 que havien de portar un símbol blau. A la resta d'Europa també es van anunciar mesures semblants, encara que fins al 1270 no es faria obligatori el barret jueu al Sant Imperi Romà. Amb el pas del temps, va deixar de ser un símbol identificatiu per convertir-se també en un símbol d'inferioritat. El groc que els musulmans utilitzaven per als jueus (en el sistema islàmic, els cristians havien de portar blau i els samaritans, vermell) es va convertir en el color dominant. Una excepció va ser la República Unida dels Països Baixos, en què l'any 1619 es va determinar que els jueus no havien de portar cap distintiu, cosa que no vol dir, però, que no hi hagués mesures contra ells. La Il·lustració va canviar-ho lentament. L'any 1781 es va anunciar la llibertat religiosa al Sacre Imperi Romanogermànic. En aquella època, molts altres estats europeus van abolir els símbols. La propagació de la revolució francesa va tenir un paper crucial en la concessió de drets civils iguals.

Per tant, amb la insígnia groga dels anys 1930 els nazis tornaven a una antiga tradició. Malgrat això, va haver-hi molta resistència, també entre la comunitat no jueva. El govern col·laboracionista francès de Vichy es va negar a fer obligatòria l'estrella a la zona no ocupada de França. A Holanda, una revista clandestina va expressar la solidaritat amb els jueus imprimint un munt d'estrelles amb el text "jueus i no jueus són iguals". A Bulgària, la introducció de la insígnia groga va fracassar estrepitosament perquè els ciutadans, com a protesta, van fabricar-se estrelles i se les van posar. Fins i tot hi va haver qui s'hi va enganxar una imatge del rei. Els jueus que portaven estrelles rebien ànims i copets a l'espatlla dels seus conciutadans. Amb el temps, els antisemites i els alemanys ho van deixar córrer. També hi va haver resistència contra intents posteriors de deportar els jueus.