Chapter 8/15: Cal apartar els gitanos de la nació alemanya

“L'objectiu de les mesures preses per l'Estat per defensar la puresa de la nació alemanya ha de ser la separació física dels gitanos de la nació alemanya per prevenir el mestissatge i, finalment, per reglamentar com han viure els gitanos mestissos i de pura sang. La base legal necessària només es pot aconseguir mitjançant una llei sobre els gitanos que impedeixi més barreja de sang i que reguli totes les qüestions més urgents que planteja l'existència dels gitanos en l'espai vital de la nació alemanya.”

Heinrich Himmler — 1938

Explicació

El nacionalsocialisme no només considerava perillosos i aliens els jueus; els gitanos compartien el mateix destí. Els nazis els veien com asocials i criminals, i no els consideraven un poble europeu. Els gitanos van ser perseguits perquè el seu sistema de vida nòmada i el seu rerefons ètnic mixt no encaixaven en la imatge de la societat que tenien els nazis, en la qual Heimat i puresa de la raça jugaven un paper principal. Igual que els jueus, el gitanos són un Fremdköper, un cos estrany en un estat alemany com el que els nazis tenen en ment. Tal com passa amb els jueus, la propaganda critica els gitanos, que ja abans de la Segona Guerra Mundial comencen a estar discriminats, perjudicats i maltractats. Les lleis racials de Nuremberg determinen que una persona té massa sang gitana si dos dels avis són part gitano, cosa que no és igual que en el cas dels jueus: es considera jueu qui té tres avis jueus. El 7 de març de 1936 els gitanos queden desposseïts del dret de vot. L'any 1937 es comença a concentrar els gitanos en camps propers a les ciutats grans.

La devastació dels gitanos

Ja abans que els nazis pugessin al poder, a Alemanya els gitanos eren considerats asocials i criminals. El seu estil de vida nòmada topava frontalment amb els objectius nacionalistes dels països europeus. Els gitanos són a Europa des del segle XV, i segurament van venir de la Índia passant per Iran. A causa del seu estil de vida nòmada, es dedicaven sobretot al comerç de cavalls i altres animals. No podien ser propietaris de les terres on vivien i sovint se'ls acusava de lladres. La major part dels alemanys s'hauria estimat més perdre'ls de vista. Durant la República de Weimar ja es va decidir que calia controlar els gitanos. L'any 1920 se'ls va prohibir l'entrada als parcs i piscines públics. L'any 1925 es va decidir que els gitanos que no tinguessin feina havien de treballar en camps. A més, la policia havia de portar un registre de tots els gitanos. Les lleis racials de Nuremberg van legalitzar la discriminació l'any 1935. El 1937 es va començar a concentrar els gitanos en camps propers a les ciutats grans. Un any més tard, Himmler va publicar Bekämpfung der Zigeunerplage (Combatre la pesta gitana), en el marc del qual es van posar en marxa diverses mesures: se'ls van retirar els documents d'identitat, se'ls va obligar a registrar-se a la policia, se'ls va dificultar exercir oficis que requerissin viatjar, en molts casos se'ls va prohibir abandonar el domicili, i altres van anar a parar a camps de concentració, on se'ls va classificar amb els asocials. A partir de 1940, molts gitanos van ser esterilitzats, i aquest mateix any van començar les deportacions.

La persecució i extermini dels gitanos és un fenomen menys conegut i menys estudiat que la persecució i l'extermini dels jueus. Actualment, els estudiosos fan servir la paraula romaní porraimos (devastació) o samudaripen (genocidi) per referir-se a l'extermini dels gitanos durant la Segona Guerra Mundial. Com que els gitanos no estaven tan ben organitzats com els jueus, i en molts països no estaven censats, no està clar quants gitanos foren assassinats. En general es fa servir una estimació fiable d'entre 400.000 i 500.000.

El nomadisme dels gitanos encara provoca molts prejudicis a tota Europa i genera molts obstacles jurídics i pràctics. Hi ha pocs llocs en què es puguin instal·lar, i aquests llocs normalment no estan prou equipats per acollir-los. En general, els pobles i ciutats en què s'aturen s'estimen més que se'n vagin com més aviat millor. A un alcalde belga no se li va acudir altra cosa que encarregar a un DJ local que posés música a tot volum al costat d'un campament gitano per fer-los fora del seu territori! Tampoc no és inusual que la policia desallotgi els camps per la força. Es veu que encara ara el seu estil de vida nòmada és una espineta per a l'estat-nació.

Continuar llegint